La vaca cega

Poesies, 1895

Topant de cap en una i altra soca,avançant d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. Es cega.D'un cop de roc llençat am massa traça,el bailet va desfer-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel: la vaca es cega.Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el ferm posat d'altres vegadesni am ses companyes, no: ve tota sola.Ses germanes, pels singles, per les comes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan sonar l'esquellot, mentres pasturenl'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada; però torna,I abaixa'l cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixecaal cel, enorme, la embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejasobre les mortes nines, y se'n tornaorfe de llum sota del sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables,brandant llànguidament la llarga cua.

De Poesies (1895), a partir de la transcripción de Wikisource en catalán.

Dominio públicoEste poema está en el dominio público. Puedes leerlo, copiarlo, recitarlo y publicarlo sin pedir permiso a nadie.