La vaca cega

Poesies, 1895

Topant de cap en una i altra soca,avançant d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. Es cega.D'un cop de roc llençat am massa traça,el bailet va desfer-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel: la vaca es cega.Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el ferm posat d'altres vegadesni am ses companyes, no: ve tota sola.Ses germanes, pels singles, per les comes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan sonar l'esquellot, mentres pasturenl'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada; però torna,I abaixa'l cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixecaal cel, enorme, la embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejasobre les mortes nines, y se'n tornaorfe de llum sota del sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables,brandant llànguidament la llarga cua.

From Poesies (1895), via the Catalan Wikisource transcription.

Public domainThis poem is in the public domain. You may read it, copy it, recite it and publish it without asking anyone.